Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui: 356 anys

L’aforament de la Sala Sebastià Badia va fer curt per donar cabuda a l’acollida que ha tingut la inauguració de l’exposició “Història de la festa de Sant Antoni Abat a Caldes de Montbui: 1667-2023, 356 anys documentats”, produïda pel Museu Thermalia i comissariada per la calderina i doctora en Història de l’Art, Laia Soler Moreno.

A l’entrada de l’exposició, una vitrina exhibeix el Llibra de Antradas y de Exidas y Apocas de la Confraria de St Antoni de lo any 1667, el document inèdit, de gran valor històric i patrimonial, que es conserva a l'arxiu de l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui i que s’ha convertit en al font que confirma els 356 anys de la festa calderina.

A aquest element s’afegeixen fotografies i un recull històric transcrit a les parets de la sala que expliquen l’origen i les parts de la festa. L’exposició aporta també elements que permeten endinsar-se en els diferents ambients del Sant Antoni Abat calderí: els Tres Tombs, el Ball de Plaça i el Ball de Nit.

En definitiva, Thermalia acull el relat més acurat sobre aquesta festivitat que ha existit fins ara, atès que confirma, per primera vegada, un Sant Antoni que té molt més d’un segle i mig.

Soler va oferir diumenge una visita comentada per explicar tot això i situar a l’auditori en l’exposició, just després dels parlaments inaugurals que van fer l’alcalde, Isidre Pineda Moncusí, i el president de la Facultat de Sant Antoni, Joan Bellavista Pañach.

Per reforçar la divulgació i comprensió de la recerca feta i per donar resposta a l’interès que ha despertat aquest projecte, la  comissaria i el Museu organitzaran en breu visites guiades a l’exposició.

L’exposició recorre la història i l’estructura de la festa

El Museu Thermalia ha aprofitat l’efemèride dels fins ara confirmats 150 anys de la festa per crear aquesta exposició que, amb fotografies i textos, explica la història i les tradicions que s’han conservat fins l’actualitat. Ha estat durant la recerca prèvia que la doctora i comissària Soler ha descobert el document que demostra 356 anys d’existència del Sant Antoni Abat de Caldes de Montbui.

Per a la població calderina la mostra serà una manera de viatjar als orígens d’una celebració que no passa desapercebuda, en especial per la celebració dels Tres Tombs i del Ball de Plaça. Per a la població en general, l’exposició servirà per explicar totes les parts, els rituals, les tradicions, els actes i les activitats a l’entorn de la versió calderina de la festa per excel·lència de la pagesia catalana.

L’exposició mostra documents recuperats de la Facultat de Sant Antoni i de la Parròquia de Santa Maria, reprodueix algunes escenes relacionades amb Sant Antoni Abat i exhibeix algunes peces de vestir típiques de la festa, com les que es fan servir per al Ball de Plaça o per al Ball de Nit.

Sant Antoni calderí (1667 – 2023)

El comissariat i la recerca documental fet per la Doctora Laia Soler Moreno demostra l’existència de la festa des de fa 356 anys (1667-2023) i que els orígens de la celebració es troben en la Confraria de Sant Antoni Abat, adscrita a la parròquia de Santa Maria de la vila. La confraria es va fundar el 1667, primer any en que es documenta la festa de Sant Antoni, i va estar vigent almenys fins a principis del segle XX.

El Llibra de Antradas y de Exidas y Apocas de la Confraria de St Antoni de lo any 1667 és el document inèdit, de gran valor històric i patrimonial, que es conserva a l'arxiu de l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui i que ha estat cabdal per a les noves informacions relacionades amb Sant Antoni Abat a la vila.

L’existència de la Facultat de Sant Antoni, per la seva banda, està documentada des dels anys 20 del segle passat. Sobre ella es desconeix la data de fundació i ara Laia Soler apunta que podria ser l’evolució natural de l’antiga confraria.

Laia Soler Moreno

La comissària de l’exposició, Laia Soler Moreno, és doctora en Història de l’Art per la UAB. Ha treballat per a diverses institucions i museus, com ara el Consorci del Patrimoni de Sitges, la Generalitat de Catalunya o el Museu Nacional de Ceràmica de València.

Actualment forma part d’un projecte de recerca del grup de treball “Museus i gènere”, en el marc de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya.