Les obres de rehabilitació de Can Rius permeten localitzar i documentar diverses banyeres de mitjans del segle XIX i principis del XX

Malgrat el canvi de propietat i d’usos, l’edifici sempre ha mantingut el nom de Can Rius

Les obres de la primera fase del projecte de rehabilitació integral de l’antic balneari de Can Rius, han comptat amb un seguiment arqueològic que ha portat a terme l’arqueòleg Hèctor Martínez Grau de l’empresa Antequem, S.L.  Aquest va començar a finals d’agost i s’acaba avui 30 d’octubre, però està previst que es reemprengui a d’aquí un mes aproximadament. Les tasques desenvolupades fins al moment han consistit en el desmuntatge i sanejament del darrer us de l’edifici, que s’inicia al voltant del 1958 quan va estar ocupat per una orde religiosa.

Bona part dels treballs s’han centrat en fer un rebaix al sol de 50-60 cm. per poder passar els serveis i s’han tret i preservat les rajoles hidràuliques a les estances on es van mantenir i deixar al descobert el que hi havia a sota dels espais on es va construir de nou, com la cuina i el menjador de l’orde religiosa que es va fer a la galeria de banys de l’antic balneari.

I és precisament en aquesta zona de la cuina, on s’han trobat 4 banyeres amb forma d’L, excavades al terreny i amb un revestiment de marbre, a les quals s’hi accedia amb 3 graons que s’intueixen. En una altra estança de la mateixa planta, s’ha localitzat una altra banyera, previsiblement com les anteriors, però que no ha quedat al descobert. I encara en aquesta mateixa planta, s’ha trobat una altra banyera, que ja estava al descobert, i que devia ser utilitzada.

Aquestes banyeres en forma d’L i un inodor que s’ha trobat en una altra estança d’aquesta mateixa zona, estarien construïts entre finals dels segle XIX i principis del XX

Gràcies als plànols i a la documentació existent s’interpreta que aquestes estances amb banyeres, orientades a l’hort o jardí (a sobre de l’actual Molí de l’Esclop) devien tenir entrada individual o privada quan el balneari estava en funcionament (fins els anys 20-30 del segle XX) i que estarien destinades a les classes més benestants. De fet hi ha un plànol previ a la reforma que fa l’orde religiosa els anys 1958-59, on ja es veuen aquestes banyeres.

Les rajoles hidràuliques, patrimoni protegit

Aquestes rajoles, que daten de finals del segle XIX-principis del XX, tenen imprès al darrera el segell de l’empresa que les va fabricar (Orsola, Solà y Cia, entre d’altres). Es tracta d’un patrimoni protegit ja que, a banda del propi valor com a paviment hidràulic - rajola de ciment pigmentat premsada en fred- parla de la importància que va tenir aquesta indústria catalana de l’època.

Les rajoles hidràuliques que s’han mantingut s’han tret i conservat per ser recol·locades en altres espais.

Banyeres de mitjans del segle XIX

El seguiment arqueològic també ha pogut documentar diferents tipus de banyeres més antigues (d’entre 1853 i 1867 aprox.) que correspondrien al moment de l’auge termal europeu de mitjans del segle XIX. Moment en que la propietat del balneari (família Sans) hauria contractat al prestigiós arquitecte de l’època Miquel Garriga i Roca per fer un projecte de reforma del balneari amb l’objectiu que esdevingués un referent europeu.

D’aquesta etapa s’ha documentat i trobat un conjunt de 3 tipus de banyeres: Una revestida amb rajoles blanques de ceràmica i amb dos nivells d’inundació, unes banyeres petites, també revestides amb rajoles blanques de ceràmica, encarades l’una amb l’altra i un conjunt de 3 banyeres mobles (2 de marbre i 1 de granit) que van ser reubicades i reutilitzades al llarg del temps.

El projecte arquitectònic de Garriga i Roca no s’executa al complet com es va plantejar. Mentre que sí que s’ha pogut documentar un espai on aniria col·locada una de les banyeres mobles, el conjunt de les banyeres revestides amb rajoles de ceràmica blanca no apareixen al plantejat per Garriga i Roca, però sí que ho fan a un plànol posterior, on es representen les entitats construïdes al voltant de 1860.

Finalment, el seguiment arqueològic també ha localitzat sistemes de canalitzacions que s’han pogut identificar amb el plànol de 1860, anteriorment esmentat, que reflecteixen canonades, dipòsits i la projecció d’alguna de les banyeres existents.

L’alcalde Isidre Pineda, la regidora de Patrimoni i Memòria Local Carme Germà, el director del seguiment arqueològic de l’obra Héctor Martínez, la directora del Museu Thermalia Anna Monleón i el regidor d’Urbanisme Jordi Martín han explicat aquest matí les troballes localitzades i el valor d’aquestes.