“Els calderins deportats als camps nazis”, una exposició per refermar la memòria de les víctimes calderines del nazisme
El Museu Thermalia dedica la exposició de Festa Major als calderins deportats als camps de concentració nazis
Després del bateig de la plaça de Neus Català i Pallejà el passat diumenge 3 d’octubre, l’homenatge a les víctimes calderines del nazisme continua amb l’exposició “Els calderins deportats als camps nazis”, que s’inaugura aquest dissabte 9 d’octubre a les 12h, un acte pel qual cal fer reserva prèvia al web de Caldes Cultura: www.caldescultura.cat.
La mostra, produïda pel Museu Thermalia, està comisariada per l’historiador Eduard Puigventós i es complementa amb un catàleg amb textos del mateix Puigventós i il·lustracions de l’artista calderí Ferran Vidal.
En el decurs de l’acte d’inauguració de l’exposició, al que hi assistiran també familiars de les víctimes homenatjades, es farà també la presentació del catàleg-llibre.
El pas previ a aquest reconeixement dels calderins que van ser víctimes directes del nazisme i que va començar amb la inauguració de la plaça Neus Català i Pallejà que acull un monòlit amb el noms dels 12 calderins deportats i un mapa de les llambordes daurades (stolpersteine) que indiquen on van viure aquestes persones, el trobem en el ple municipal del juny del 2020. L’acord municipal, aprovat per unanimitat, va signifcar una declaració d’intencions prèvia a les accions que durant aquest 2021 s’estan fent per a ancorar fermament en la memòria del municipi els noms i les vides d’aquests 12 víctimes calderines dels camps de concentració nazis, un horror al qual dues d’aquestes víctimes van poder sobreviure.
El projecte Stolpersteine
La primera acció per reparar l’oblit de les víctimes calderines que va fer l’Ajuntament va ser l’adhesió al projecte Stolperteine, ideat per Gunter Demnig per a contribuir a equilibrar la balança entre els crims comesos per la humanitat i els moviments per la pau, la tolerància i el respecte.
Aquest és un projecte que va néixer a Alemania, focus de l’holocaust, de la mà de l’artista Gunter Demnig. Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996 i van dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg.
L’objectiu de l’artista és fer aturar les persones vianants i interpel·lar-les per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa: com es deia?, quan va néixer?, quan va morir?, on vivia?, on i quan fou deportada?
El Memorial Democràtic i l’Amical Mauthausen van de la ma a Catalunya en la tasca de recuperació de la memòria de les víctimes catalanes del nazisme
El projecte Stolperstaine, que a Catalunya coordina el Memorial Democràtic conjuntament amb els municipis que s’hi adhereixen, està omplint de llambordes disperses les poblacions de tot Europa per permetre adonar-nos de la magnitud de la tragèdia, i actualment constitueix el projecte més gran descentralitzat de memòria.
Una memòria que, a Catalunya, va començar a recopilar l’escritora Montserrat Roig fa més de 40 anys i que recollí en el seu llibre “Els catalans als camps nazis” (1977), una de les obres claus de la historiografia catalana. Precisament fou també Montserrat Roig qui va visibilitzar les dones deportades, doblement oblidades, com la mateixa Neus Català Una tasca de recollir testimonis i documentació per recuperar la memòria de milers de catalans i catalanes víctimes del genocidi nazi que ha estat el motiu de ser de l’associació Amical de Mauthausen i d’altres camps de concentració des que es va crear l’any 1962.
Amb l’exposició “Els calderins deportats als camps nazis” Caldes vol homenatjar les 12 víctimes de l’holocaust que van néixer i/o viure a Caldes i posar-se al costat de les seves famílies oferint-los un record sentit
Es tracta de gent humil, de la terra, que combregaven amb valors de justícia i llibertat, I que precisament per això van acabar sent carn de canó de les lluites ideològiques de la guerra civil espanyola i de la segona guerra mundial. Combatents a la Guerra Civil espanyola, presoners als camps de concentració francesos, enrolats en companyies de treballadors militaritzades en esclatar la Segona Guerra Mundial, deportats als stalags alemanys i finalment enviats a camps d’extermini. Soldats d’una causa perdedora, allunyats de casa seva, reclosos en platges funestes i camps insalubres, mà d’obra per a fortificacions, reclutes per a fer front a l’invasor, apàtrides obligats a treballar fins a la mort o bé assassinats. Una trista història del segle xx viscuda en la pròpia carn que ha de ser recordada i explicada perquè, recollint l’encara no prou reiterat tòpic, no es torni a repetir mai més.
L’exposició, que es podrà visitar fins el 9 de gener del 2022 i els textos de la qual queden recollits en el catàleg de la mostra, complementa amb al seu relat i les il·lustracions, l’homenatge i la memòria, al costat de la llamborda stolperteine i del monòlit de la plaça Neus Català, que Caldes ofereix als 12 calderins deportats a diferents camps de concentració nazis ara fa 80 anys: Josep Ferrer, Josep Maria Catafau, Joan Deu, Alexandre Folch, Pasqual Gimeno, Ricardo López, Isidre Malla, Josep Manuel, Armand Pueyo, Marcel Ramon, Artur Triquell i Josep Jané.
Una memòria sòlida i duradora
Per tal que el seu nom i els horrors de l’holocaust no siguin oblidats, 11 de les llambordes stolpersteine es troben al municipi en un recorregut que neix a la plaça de Neus Català i Pallejà i fa una parada en l’entorn dels carrers on van viure les 12 persones deportades, torturades i, en gairebé tots els casos, assassinades. La llamborda número 12 es troba en el municipi de Vilanova i la Geltrú, que va ser lloc de naixement Armand Pueyo.
L’Ajuntament té previst, entre altres accions de futur emmarcades en aquest projecte, organitzar un recorregut inaugural a l’entorn de les Stolpersteine calderines.
