El títol de propietat d’un nínxol de 1905 és el document del mes

Aquest setembre l’Arxiu Municipal presenta el títol de propietat d’un nínxol del cementeri municipal expedit per l’ajuntament el 1905. El preu del nínxol, de tercera classe, va ser de 50 pessetes. El títol es transmetia entre familiars i al revers del document s’hi anotava el nom de les persones inhumades en aquest nínxol.

L’any 1883 es construeix l’actual cementeri municipal i la ciutadania comença a adquirir aquests títols de propietat al consistori. Fins aquell moment el cementeri es trobava annex a l’església de Santa Maria, al costat on actualment es troba la rectoria. Tot i això, per necessitat d’espai, les tombes es van acabar expandint al voltant de tota l’església durant el segle XIX.

El 1878 en Climent Cuspinera, a la primera edició de la Guia Cicerone, recull les seves impressions respecte al cementeri «Contra toda ley, contra toda regla de higiene (...) el cementerio público permanece pegado a las paredes de la iglesia, con escándalo de cuantos lo visitan» i detalla el pèssim estat de conservació en què es trobava el cementiri.

A l’entrada del nou cementeri es va col·locar la porta de Vic de l’antiga muralla. Un conjunt de dovelles de grans dimensions que formaven un arc de mig punt amb la data «1883».

Tradicionalment els cementeris voltaven les parròquies ja que es considerava terra consagrada i, de la mateixa manera que l'església, es consideraven espais inviolables.

A finals del segle XVIII i durant el segle XIX les autoritats comencen a legislar per tal de millorar l’estat dels cementeris i, sobretot, per treure’ls del centre de les poblacions, on estaven enganxats a les esglésies. L’objectiu era traslladar-los fora del nucli urbà per una qüestió d’higiene, sobretot en època d'epidèmies. La legislació també inclou la gestió del cementeri com una obligació municipal.

Al darrer terç del segle XIX es legisla també l’obligació de construir cementeris o habilitar una part pels enterraments no catòlics.