El Document del Mes de març és un inventari de bens requisats al Centre Democràtic i Progressista l’any1939

Seguint amb la tasca de divulgar materials que custodia i que expliquen la història local calderina, l’Arxiu ha recuperat aquest març un document de l’any 1939 on es recullen els bens mobles del Centre Democràtic Progressista que van ser requisats per la Junta Local de Recuperación.

Al document llegeix el detall dels bens que hi havia a la sala de ball (com ara un piano, una taula de billar o un cinematògraf) i al cafè (amb la descripció de tota la vaixella, les taules i les cadires).

Aquesta intervenció sobre béns mobles i immobles venia avalada pel decret 108 de setembre de 1936 i la llei de Responsabilitats polítiques de febrer de 1939.

El bàndol insurrecte va construir, amb aquetes lleis, un sistema jurídic que legitimava els seus actes i va il·legalitzar el Govern de la II República i a tots els partits que no havien recolzat l’aixecament militar, exigint als seus dirigents responsabilitats polítiques.

Aquest procés va ser dirigit pel Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas fins el 1942, moment en que els processos en curs continuarien per justícia ordinària. El Ministerio de Hacienda es va fer responsable dels bens requisats encara no venuts i dels comptes bancaris dels organismes republicans, agrupacions polítiques i sindicals així com dels seus responsables més significatius.

Aquest document de l’Arxiu Històric ha estat analitzat en el marc de la investigació que va encarregar l’Ajuntament de Caldes de Montbui per identificar les víctimes de l’espoli franquista i quantificar els bens requisats. L’estudi l’està dirigint la doctora en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Neus Moran, i es va impulsar fruit d’una moció que ERC i CUP van presentar al Ple de l’Ajuntament i que va ser aprovada per unanimitat. A banda dels objectius generals, l’estudi també té l’objectiu específic analitzar el cas concret de l’espoli del Centre Democràtic i Progressista, per valorar i descriure el patrimoni de l’entitat que no ha estat ni retornat ni rescabalat. Podeu llegir més sobre aquest projecte seguint l’enllaç.