Divendres i dissabte, Caldes celebra l'11 de Setembre

La Diada a Caldes de Montbui ve marcada per una àmplia participació de la xarxa associativa local i ofereix un calendari d'actes per la tarda de divendres i tot dissabte. La commemoració institucional tindrà lloc el dia 11, a les 11 h, a la plaça de l'Onze de Setembre

Entitats amb interessos i públics de tota mena han respost a la convocatòria de fer de l'11 de Setembre una diada el més participativa i propera a la població possible. Entitats com l'AJC, l'Agrupació Sardanista, els Castellers de Caldes, la Coral del Centre i la Coral Guisla han preparat actuacions i activitats que enriquiran la jornada. D'altra banda, una dotzena d'associacions han expressat la seva voluntat de fer ofrenes florals el matí de dissabte, en el marc de l'acte institucional. Com a novetat, dues entitats s'han ofert per adreçar unes paraules al públic concentrat a la plaça de l'Onze de Setembre durant la celebració: Jekafo (Associació d'Amics de Mali) i l'Associació Cultural Llatinoamericana.

L'Ajuntament, per la seva banda, convida a la ciutadania a sentir la conferència de l'investigador Jordi Bilbeny, que desfà alguns mites històrics que tenen relació amb Catalunya i personatges catalans i descobreix altres lectures de la història del nostre país. Aquesta xerrada tindrà lloc el divendres a les 20 h a l'Ajuntament. Al matí següent, els membres del consistori faran homenatge a la Diada amb els parlaments institucionals i les ofrenes per part de l'alcalde i els portaveus de tots els partits amb representació a l'Ajuntament.

Programa de l'11 de Setembre a Caldes de Montbui

Divendres 10 de setembre de 2010
Sala de Plens de l'Ajuntament
20 h Conferència institucional "La manipulació de la història i la literatura catalanes als segles XVI i XVII", a càrrec de l'escriptor i investigador Jordi Bilbeny

Dissabte 11 de setembre de 2010
Plaça de l'11 de Setembre
11 h Pilar de la Senyera, a càrrec dels Castellers de Caldes de Montbui
11.15 h Acte institucional de l'Ajuntament de Caldes de Montbui, amb la Coral del Centre i la Coral Guisla
12 h Ofrenes i homenatges a càrrec de les entitats locals i la ciutadania

Plaça de la Font del Lleó
18 h Actuació dels Castellers de Caldes de Montbui i els Castellers de Mollet
19 h Ballada de sardanes amb l'Agrupació Sardanista Calderina i la Cobla Thermalenca

Entitats que hi participen
• Coral del Centre (Cant dels Segadors i ofrena floral)

• Coral Guisla (Cant dels Segadors)

• Club de Futbol Caldes
• Agrupació Sardanista Calderina (Ball de sardanes)
• Castellers de Caldes (Actuació Castellera i ofrena floral)
• AJC (Acte "Ja n'hi ha prou de retallades nacionals i socials" i ofrena floral)
• Associació Cultural de la Dona (Ofrena floral)
• AV Bugarai (Ofrena floral)
• Associació Cultural Llatinoamericana (Parlament i ofrena floral)
• Associació Esportiva ‘Pasión Latina' (Ofrena floral)
• CH Caldes (Ofrena floral)
• Grup de Caminades de l'Esplai (Ofrena floral)
• Jekafo (Parlament i ofrena floral)

• Logo (Ofrena floral)

Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya

El Parlament de Catalunya va declarar l'11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya l'any 1980.

L'Onze de Setembre commemora 14 mesos de resistència al setge que va patir la ciutat de Barcelona a la fi de la Guerra de Successió per la corona hispànica i a mans de les tropes de Felip V de Castella.

L'11 de setembre de 1914 la ciutat es va haver de rendir, iniciant-se aquí la submissió de Catalunya a la monarquia castellana i perdent els catalans les estructures d'Estat i les institucions que havia anat configurant des de l'Edat Mitjana.

Actes commemoratius tradicionals
Per commemorar la Diada Nacional, les entitats ciutadanes i els partits polítics fan ofrenes florals, la majoria als monuments de Rafael Casanova. Alguns també fan ofrenes al Fossar de les Moreres, on van ser enterrats molts defensors de la ciutat de Barcelona morts durant el setge. També és habitual cantar l'himne "Els segadors", penjar senyeres als balcons i organitzar altres activitats relacionades amb la cultura i folklore català.

L'Onze de Setembre a Caldes de Montbui
A Caldes de Montbui és tradició celebrar la Diada a la plaça de l'11 de Setembre. Allà deixen les ofrenes florals partits i entitats i s'aixeca el Pilar de la Senyera (una actuació castellera en la que es construeix un pilar de persones i l'anxaneta desplega la bandera catalana).

La tarda del mateix dia, també és tradició convocar una ballada de sardanes. Segons els anys, unes o altres entitats proposen diferents activitats commemoratives.

L'Ajuntament també té per costum organitzar una conferència relacionada amb la història o el present de Catalunya. La conferència acostuma a tenir lloc el dia abans de la Diada.

La Guerra de Successió
A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees (també a Anglaterra, l'aliada dels catalans) a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya.

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.

La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.