Caldes celebra la 1a Jornada del Dia Internacional de la Llengua Materna

La Sala Pilar Aznar de Les Cases dels Mestres va acollir dissabte 21 de febrer la primera jornada del Dia Internacional de la Llengua Materna amb una programació rica i variada que va començar amb la interpretació de diverses cançons amb diferents llengües per part de les dues corals calderines: la Coral El Centre  i la Coral El Calderí.

El programa va continuar amb la conferència “Un món de llengües” a càrrec del duet Llenguaferits integrat per Jessica Neuquelman i David Vila i Ros que van oferir un interessant i amè recorregut per algunes de les més de 6000 llengües que es parlen actualment als diferents països i continents (un terç de les quals pertanyen al continent africà), des de Papua Nova Guinea que, amb 832 llengües, és el país amb més riquesa lingüística del món, fins a Vanuatu que és, amb 138 llengües, on se’n parlen menys, passant per Islàndia, l’únic país del món on es compleix el lema “un país, una llengua”. Un idioma, l’islandès, que no es parla a cap país més. I un altre, el Kanema, llengua del nord d’Austràlia en greu perill d’extinció ja que només la parla una persona.

Una segona conferència, a càrrec de Laia Ghizlan i Farida Farii, sobre les llengües que es troben a Internet i el projecte del Ciemen (Centre Internacional per les minories ètniques i les nacions) per introduir la llengua africana amaziga a la xarxa, va tancar la jornada.

El català ocupa la 88a posició en el ranking mundial de les més de 6000 llengües que es parlen al món

Amb 10 milions de persones parlants, el català és la 88a llengua més parlada del món i s’ensenya a 155 universitats.

Pel que fa al català, a Catalunya, un 93,4% de persones diu entendre la llengua catalana i un 80,4% declara que la sap parlar, però només un 32,6% diu tenir el català com a llengua habitual i un 11,8% afirma que es manté parlant en català quan li parlen en castellà.

D’altra banda, a Catalunya, hi ha persones amb gairebé 300 llengües maternes, el que conforma una gran riquesa tant lingüística com cultural.

Al Vallès Oriental, segons les darreres dades del Consorci de la Normalització Lingüística,

un 96% de les persones que resideixen a la comarca entenen el català, un 86,7% de les llegeixen en català, un 84,4% el parlen i un 66,8% escriuen en català.

La llengua és una eina fonamental per al desenvolupament cultural, educatiu i social dels territoris

Amb la col·laboració del Consorci per a la Normalització Lingüística i del Voluntariat per la Llengua, la Jornada del Dia Internacional de la Llengua Materna a Caldes ha significat una oportunitat per reflexionar sobre la importància de les llengües maternes.

A Caldes, les 60 llengües que s’hi parlen permeten reconèixer la cultura d’origen de la ciutadania calderina. I el català, com a llengua del país, pot abraçar totes aquestes cultures sigui quina sigui la seva procedència, i pot constituir la llengua comuna de totes elles.

La regidoria de Foment del Català ha presentat un nou segell gràfic que mostra la identitat i la importància de la llengua catalana a Caldes

Per reforçar la llengua catalana a Caldes i visibilitzar-la, la regidoria Foment del Català va presentar a principis de mes un nou segell gràfic per promoure i promocionar l'ús del català entre els calderins i calderines en aquelles activitats organitzades per l’Ajuntament o en les que hi col·labora el consistori.

Commemoració del Dia Internacional de la Llengua Materna

L’any 1999, la UNESCO va proclamar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna, una celebració que no només té l'objectiu de promoure la diversitat lingüística i cultural, si no que també de fer visible, per tal de preservar, les llengües minoritzades arreu del món.

Segons aquest organisme, al món es parlen més de 7.000 llengües, malgrat que també s’apunta que gairebé el 40% de la població no té accés a l’educació en la seva llengua materna.

Per aquest motiu, Caldes se suma a reivindicar la importància de preservar les llengües maternes i fomentar l’ensenyament i l’ús del català, com a llengua del territori, per tal de preservar la identitat i la cultura catalana.