4a edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018

Els resultats de la 4a edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 indiquen que el percentatge d’ús del català s’ha mantingut des de la passada edició, però que cal seguir treballant per millorar-ne el coneixement

El 27 de gener, la Direcció General de Política Lingüística va presentar els resultats de la quarta edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018. L’enquesta, de periodicitat quinquennal (cada 5 anys), que ja compta amb una sèrie de 15 anys, es du a terme juntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La mostra és de 8.780 persones majors de 15 anys distribuïdes per tot el territori de Catalunya. La recollida de dades es va fer a través d’Internet, contactes telefònics i visites presencials.

La finalitat de l’enquesta és conèixer la identificació lingüística i els usos del català i altres llengües oficials i no oficials a Catalunya en els diversos espais de relació personal. Respecte a l’edició passada, els percentatges d’ús del català s’han mantingut en la majoria dels casos.

Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 corresponents al Vallès Oriental 

La mostra diferencia els resultats per comarques, les dades del Vallès Oriental, comarca a la qual pertany el municipi de Caldes, han estat les següents: 

Context demogràfic

En nombres absoluts, al Vallès Oriental entre 2003 i 2018, hi va haver un creixement de 53.600 persones de la població nadiua, un decreixement de 14.606 persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 26.749 persones procedents de la resta del món. 

Aquestes dades influeixen directament sobre el resultat de l’enquesta, ja que contextualitzen els percentatges que es posen de relleu. El Vallès Occidental i Oriental, en concret, destaquen per ser dels territoris amb més creixement de població nascuda a Catalunya.

Els coneixements de català al Vallès Oriental a l’entorn de la mitjana 

Les dades de l’enquesta indiquen que al Vallès Oriental, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre (95,6 %), saber parlar (84,8 %), llegir (88,3 %) i escriure el català (72,4%). Aquests percentatges estan força per sobre dels nivells de coneixement de l’àmbit metropolità i també de la mitjana global de Catalunya. 

En nombres absoluts, al Vallès Oriental, hi ha 326.600 persones de 15 anys i més que entenen el català, 289.500 persones que el saben parlar, 301.600 persones que el saben llegir i 247.100 persones que el saben escriure. 

Els orígens lingüístics de la població del Vallès Oriental

Els orígens lingüístics de la població és una dada que indica el punt de partida de la realitat sociolingüística d’una societat. Una manera de conèixer la llengua d’origen de les persones és a través de la llengua inicial, la que van parlar a casa seva quan eren petites. Aquesta dada bàsica influencia molt en els usos lingüístics futurs, a banda de l’entorn sociolingüístic, la llengua de l’ensenyament rebut i d’altres factors sociolingüístics.

Al Vallès Oriental hi ha 109.600 persones que tenen el català com a llengua inicial, 188.800 persones tenen el castellà i 33.500 persones tenen altres llengües com a inicials.

Si es relaciona aquesta dada amb les dades de coneixements lingüístics, al Vallès Oriental hi ha 172.427 persones que no tenien el català com a llengua inicial però que el saben parlar actualment. Aquesta dada resulta de la diferència entre les persones que el saben parlar (289.472) i les persones que tenen el català, sol o compartit amb el castellà, com a llengua inicial (117.045). 

Interès a aprendre o millorar els coneixements de català

L’actitud de la població respecte a la millora del coneixement del català es considera un factor clau per actuar amb polítiques d’aprenentatge de la llengua. 

A la pregunta a la població adulta de si “vol aprendre o millorar els seus coneixements de català”, un 35,5 % de la població del Vallès Oriental respon afirmativament (121.100 persones). Els motius principals de no interès pel català són perquè ja en saben prou, perquè es consideren massa grans per aprendre’l o millorar-lo i perquè no disposen de temps.

Ús de català, castellà i altres llengües 2018

L’Enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les diverses llengües al llarg d’un dia qualsevol. La pregunta sobre freqüència d’ús dona compte del percentatge de població que és parlant habitual de castellà i usa el català en ocasions i, també, el percentatge de població parlant habitual de català que usa el castellà ocasionalment.

El resultat mostra que el 79,7 % de la població adulta del Vallès Oriental usa el català en algun grau, el 54 % l’usa molt, força o mitjanament i el 37,5 %, igual al qui considera que la té per llengua habitual (37,5 %), l’usa molt o força. El 25,7 % de la població adulta l’usa poc i el     20,3 % no l’usa. El 94,2 % de la població usa el castellà en algun grau, el 61,8 %, molt, força o mitjanament i el 44 % l’usa molt o força. 

L’Enquesta constata els usos múltiples, és a dir, la combinació de l’ús del castellà i el català, tot i que el del castellà és molt majoritari al Vallès Oriental. El 16,4 % de la població adulta del Vallès Oriental usa altres llengües amb alguna freqüència. 

Al Vallès Oriental, el percentatge de població que usa el català és més alt que el de l’àmbit metropolità (72,6 %) i més també que la mitjana de Catalunya (76,4 %), però hi ha un 5 % de la població que declara que sap parlar el català però que no l’usa mai, percentatge igual al de la mitjana de Catalunya. D’altra banda, un 47,6 % de la població adulta del Vallès Oriental usa el català al llarg del dia tot i que no és la seva llengua inicial.

Àmbits de consum i serveis 

A les preguntes sobre la llengua que els ciutadans usen als diversos espais o àmbits amb institucions i organitzacions, la majoria de la població del Vallès Oriental usa el català i el castellà. 

Els usos varien i es poden distingir quatre grups d’àmbits en funció de les diferències en el percentatge d’ús de cada llengua:

• A l’Administració local i a la de la Generalitat, els usos de català sol o acompanyat amb el castellà (només o sobretot) són els més alts (50 % i 47 %), i el percentatge de persones que usen el castellà sol o acompanyat és més baix (35 % i 32 %)

• A les entitats financeres i amb el metge o la metgessa, el català (només o sobretot) és del 43 % i del 42 %, i l’ús del castellà del 40 % i 44 %

• A les botigues o petits comerços i als grans establiments comercials es destaca el fet que la combinació de català i castellà és més alta, ja que si se sumen les combinacions de més català, tant català com castellà i més castellà, els percentatges gairebé arriben al 50 %.

• Els percentatges de castellà més alts són a l’Administració de l’Estat, on el català (només o sobretot) és del 32 % i el del castellà del 47 %.

La transmissió lingüística intergeneracional 

Els usos lingüístics amb els avis, els pares i el fill més gran indiquen que a l’àmbit metropolità i al Vallès Oriental el procés de transmissió lingüística intergeneracional està a favor del català, ja que l’ús del català amb el fill més gran (42 %) és més alt que amb la mare (32,1 %), i més encara que amb els avis materns (29,5 %).