Elisabeth Eidenbenz, nom de dona per batejar un espai calderí
Des d’aquesta setmana, la fundadora de la Maternitat d’Elna, Elisabeth Eidenbenz, dona nom al mirador situat al Puigdomí.
A l’acte van assistir també l’escriptora i historiadora Assumpta Montellà i el calderí Joaquim Campistrón que va fer la proposta a la comissió de Nomenclàtor
Després que el Ple de l’Ajuntament del passat mes de març aprovés posar el nom de Mirador de l’Elisabeth Eidenbenz l’espai situat al final del carrer de Sant Jordi, aquest dijous 3 de juny s’ha fet l’acte de descobriment de la placa que dóna nom a aquest espai elevat del barri del Puigdomí, a sobre del passeig del Remei, des del qual es gaudeix d’una meravellosa vista del municipi.
L’acte, presidit per l’alcalde Isidre Pineda i la regidora de Patrimoni, Carme Germà, va comptar amb la participació de la coral Pic del Vent, formada per alumnes de l’institut calderí que van interpretar Cant de Lluita (Roba Estesa), de l’actriu Montse Sala, que va llegir un fragment de La Maternitat d’Elna, d’Assumpte Montellà, i de la historiadora que va escriure la biografia d’Elisabeth Eidenbenz. També va assistir Joaquim Campistron, veí que va proposar a la comissió de Nomenclàtor d’ús d’aquets nom de dona per batejar un espai calderí.
Aquesta acció va en sintonia amb l’objectiu de l’Ajuntament d’afegir noms de dones, invisibles als espais públics, batejant nous carrers o places del municipi.
Elisabeht Eidenbenz
Elisabeth Eidenbenz va ser una mestra suïssa que l’any 1939, durant la Segona Guerra Mundial, va fundar a Elna (a la comarca del Roselló, a la Catalunya Nord) una institució humanitària destinada a ajudar les dones embarassades exiliades dels camps de refugiats del Roselló i a salvar els seus nadons. Debut a les males condicions dels camps de refugiats, qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill i/o a morir ella en el part.
A la Maternitat d’Elna hi van néixer 597 infants.
La proposta de posar el nom d’Elisabeth Eidenbenz a algun espai de Caldes és fruit de la iniciativa particular del calderí Joaquim Campistrón, usuari de l’Arxiu Històric, que en conèixer la història de la mestra suïssa va quedar impressionat i va presentar la proposta a la comissió del Nomenclàtor de Caldes el gener del 2020.
