El Document del mes d’abril recorda l’existència dels expedients de depuració la plantilla municipal de 1939
Aquest abril, l’Arxiu Històric recupera els expedients de depuració de responsabilitat política del personal empleat de l’Ajuntament l’any 1939, amb els quals el règim establia qui es podia reincorporar al seu lloc de treball
La imatge recuperada de l’Arxiu il·lustra l’expedient del sereno nocturn del municipi i el seu carnet de treballador, amb el qual se l’autoritzava seva la reincorporació al servei actiu de l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Els expedients de depuració de responsabilitat política van ser un mecanisme de control i repressió al personal funcionari dels ajuntaments que incorporava la Llei de 9 de febrer de 1939 de responsabilitats polítiques. A través d’ells es decidia qui demostrava lleialtat suficient al règim per poder-se reincorporar al seu lloc de treball.
14 de 40 persones readmeses al seu lloc de treball
A l’Arxiu Històric es conserven 20 expedients de depuració dels 40 empleats i empleades públics que consten a la plantilla municipal. Sis d’aquests expedients ordenen la destitució de personal, com ara el de l’encarregada del Grau Maternal de les Escoles Nacionals, el de l’auxiliar primer de secretaria, el del netejador del mercat o el de la netejadora de les Escoles Nacionals. A la resolució de la netejadora de les Escoles Nacionals consta: “que cese inmediatamente en el cargo de Encargada de la limpieza de las Escuelas Nacionales, la titular (...), con pérdida de todos los derechos inherentes al cargo, por resultar no merecer la confianza política de la Corporación Municipal”.
Llei de 9 de febrer de 1939 de responsabilitats polítiques
El règim franquista va establir que empleats i empleades públics havien que demanar la seva reincorporació als ajuntaments. Un cop feta la petició, s’iniciava el seu expedient de depuració i es revisava la seva adhesió al Moviment, requisit imprescindible per a la readmissió.
Cada treballador o treballadora feia una petició amb una declaració jurada i responia a un qüestionari. També podia incloure avals. La Comisión de Responsabilidades y de Depuración rebia aquesta documentació i es prenia declaració als testimonis. La Comissió demanava un informe al cap de les FET i de les JONS Local, estudiava el cas, dictaminava una resolució i la notificaven a la persona interessada.
Tot i formalitzar-se el 39, aquest mecanisme tenia els seus orígens en els inicis de la Guerra Civil, quan tant militars colpistes com el govern de la República van dictar normes de control de la “lleialtat” del funcionariat.
Els militars revoltats van establir, segons decret del 13 de setembre de 1936, que els funcionaris i les funcionàries públiques podien ser corregits, suspesos o destituïts per actuacions antipatriòtiques o contràries al moviment nacional. Més tard, una ordre d’octubre establia la depuració de responsabilitats polítiques dels empleats públics.
