130 persones participen al sopar iber a Torre Roja

El jaciment iber de Torre Roja es va convertir divendres en un menjador natural a cel obert per a 130 persones. Podeu veure algunes imatges del sopar i del concert medieval a www.thermalia.cat

Un centenar molt llarg de persones ha format la comitiva que enguany pujava a peu al jaciment iber de Torre Roja seguint la invitació del Museu Thermalia, que ha organitzat per tercer any consecutiu aquest sopar a l'aire lliure i en mig del poblat que s'aixeca entre Caldes de Montbui i Sentmenat.

Aquesta trobada anual és el moment de redescoberta d'un jaciment que canvia any rere any gràcies a les excavacions que s'estan duent a terme de manera ininterrompuda des de fa sis anys. Els excursionistes pugen a peu acompanyats dels Amics dels Senders. Un cop allà, la mateixa entitat que fa les excavacions els posa en situació amb una visita guiada per les restes iberes i més tard seuen per degustar un menú amb els productes més usuals de l'època ibèrica cuinats pel restaurant Robert de Nola. Després de les postres, i ja ben entrada la nit, els comensals gaudeixen d'un concert que aquesta vegada ha estat de música medieval i a càrrec d'"Stella Splendens".

Podeu veure algunes imatges de la nit de divendres 23 de juliol a www.thermalia.cat.

Sisena campanya d'excavació a la Torre Roja
El passat dia 4 de juliol, com cada estiu des de fa sis anys, van començar les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de la Torre Roja, a Caldes de Montbui. Aquestes excavacions són dutes a terme per l'associació FIDES, recerca i difusió històrica i tenen per objectiu la investigació de la societat, economia i població del món ibèric a la Laietània a través de les seves restes arqueològiques. Les actuacions al jaciment són possibles amb les aportacions anuals econòmiques dels ajuntaments de Caldes de Montbui i Sentmenat i l'aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya.

En els treballs d'excavació hi participen estudiants i voluntaris durant tot el més de juliol. L'actual campanya ha estat programada entre el 4 de juliol i l'1 d'agost. A part d'aquests treballs, durant el mes de maig i juny, també s'han dut a terme tasques de consolidació de les estructures i murs que havien estat desenterrats en campanyes anteriors, per tal de preservar el jaciment.

Objectius per l'actual campanya d'excavació
Els objectius d'aquest any són prosseguir amb l'excavació de la zona 2, iniciada ara fa dos anys. Una de les principals problemàtiques que actualment s'estan trobant els arqueòlegs en l'excavació de la zona 2 és la seva poca potència estratigràfica, és a dir, la poca profunditat dels sediments i, en conseqüència, la ràpida aparició de la roca mare. Aquest fet provoca que només s'hagin conservat les estructures més modernes ja que, probablement, en el moment de la seva construcció destruïren les anteriors, no deixant rastre o molt poc de la seva existència als arqueòlegs i per tant dificultant-ne el seu estudi i comprensió.

Descripció del jaciment
En el jaciment arqueològic de la Torre Roja s'hi troben diferents fases d'ocupació, les quals ofereixen una forquilla de 800 anys, entre el segle VI ac i el VIII dC. La majoria d'elles es corresponen al període ibèric i romà, entre mitjans del segle VI i I aC. També hi ha una fase alt medieval (segle VIII) que es caracteritza per la presència d'enterraments.

En el cas de l'ocupació de la Torre Roja durant el període ibèric, aquesta no fou ininterrompuda. Gràcies als treballs arqueològics s'ha pogut constatar un període d'abandó a finals del segle III o principis del II aC que podria relacionar-se amb la segona guerra púnica o bé amb la posterior repressió que exercí Roma sobre les comunitats indígenes. Amb posteritat tornà a ser ocupada la Torre Roja, fet que produí un profund canvi en la urbanització del poblat.

La construcció del poblat ibèric a la Torre Roja respondria a necessitats estratègiques i econòmiques, doncs és un esplèndid lloc per controlar la plana del Vallès fins a la serralada del Litoral. Aquesta zona durant l'antiguitat era un important centre productor de cereals i per tant era oferent d'un producte bàsic en les transaccions comercials entre ibers i altres pobles del Mediterrani, especialment grecs i fenicis, tal i com vindrien a demostrar-ho la presència de materials ceràmics produïts per aquestes cultures.

Pel que fa a l'ocupació alt medieval, també semblaria respondre a unes necessitats estratègiques, tal i com apunta el fet de que s'hi construís, encara que posteriorment, una torre de guaita, de la qual encara se'n conserva part de la seva estructura, i del fet que en aquell moment serien unes terres de frontera entre els comtats catalans i l'emirat de Còrdoba.

Treballs realitzat durant la campanya del 2009
Durant la passada campanya es van continuar els treballs d'excavació iniciats l'any 2008 -zona 2- un cop finalitzada l'excavació de la zona 1. Aquesta nova zona a excavar és la més propera a les runes de la torre. Les excavacions han posat al descobert diferents estructures de les fases corresponents a la cultura ibèrica.

A destacar la descoberta d'una sala que ha estat interpretada com el taller d'un ferrer -doncs dins ella aparegué un forn metal•lúrgic i restes d'escòria de ferro- i l'enterrament d'un nadó, corresponent al període ibèric. També va suposar finalitzar l'excavació d'una de les cases de la darrera fase ibero-romana (segle I aC) amb tota l'obtenció d'informació que això comporta pels arqueòlegs -ens ha permès identificar diferents espais dins de la mateixa casa dedicats a l'hàbitat i d'altres dedicats a la producció i emmagatzematge.