Caldes de Montbui inicia la celebració de l'Any Canals

Aquest 2017 serà el desè aniversari de la mort del calderí Andreu Canals. Pagès d’ofici i escriptor de vocació, Canals va escriure i publicar nombroses obres i va ser una peça molt important en el desenvolupament cultural de Caldes de Montbui durant la segona meitat del segle passat. Per tot plegat, aquest 2017 la vila termal celebrarà l’Any Canals amb un seguit d’activitats per retre homenatge i recordar la figura d’Andreu Canals. La iniciativa s’ha presentat en roda de premsa aquest dimecres a la tarda a la biblioteca amb la presència dels regidors Isidre Pineda i Pilar Aznar; la filla d’Andreu Canals i jutgessa de pau, Carme Canals; i representants d’algunes entitats a les que va pertànyer l’escriptor o amb les que va col•laborar (Associació Cultural La Tortuga, Facultat de Sant Antoni Abat, Fundació Santa Susanna i Setmanari Montbui).

El regidor de Cultura Isidre Pineda ha explicat que “reunits amb les diferents entitats i amb la filla de Canals hem constituït la Comissió Canals i hem desenvolupat tot un seguit de propostes dedicades a aquest calderí molt lligat a la vida cultural i associativa de la vila termal”. D’aquesta manera, les activitats de l’Any Canals començaran amb una tertúlia sobre Andreu Canals el proper divendres 10 de febrer a les 19 h a la Biblioteca de Caldes de Montbui. Coincidint amb aquesta tertúlia, la Biblioteca crearà un aparador dedicat a Andreu Canals que es preveu que duri tot l’any. Aquest aparador serà una creació efímera i una exposició dels documents dels que disposa la biblioteca sobre l’autor.

La filla d’Andreu Canals, Carme Canals, ha afirmat “que li fa molta il•lusió la celebració de l’Any Canals i al meu pare li faria molt de gust” i ha definit la figura del seu pare com “un lletraferit, un amant de tot allò relacionat amb la cultura. Li agradava escriure, llegir i fer tertúlia. Era un home molt humà, d’idees clares i d’opinió, amb una gran riquesa de vocabulari i un escriure planer”.

Andreu Canals Tirado (1912-2007)
L’Andreu Canals Tirado va néixer a Caldes de Montbui el 31 de gener de l’any 1912 i morí l’1 de juliol del 2007. Fill d’en Pere i la Carme, marit de la Montserrat Riba i pare de la Carme; Canals es va interessar des de la seva infància per l’aprenentatge i el captivà la lectura, i de forma entranyable, la poesia.

Tot i fer de pagès durant tota la seva vida, Canals no va renunciar mai a la seva gran passió, l’escriptura i la poesia. Home de gran sensibilitat, gaudí sempre de posar per escrit els seus pensaments, les seves sensacions d’allò que l’envoltava i dels fets més rellevants de la seva vida. Sempre estava al dia de les notícies del país i del món, tant en l’aspecte polític, com cultural i esportiu. Les seves fonts d’informació solien ser els diaris, el setmanari Montbui, a nivell local, i d’altres revistes culturals. Era un home amb un caràcter obert i afectiu, que intentava ser positiu en tots els moments de la vida. També procurava ser just, cordial i solidari amb els seus consemblants.

Al juny de 1937, durant la Guerra Civil es va incorporar al front d’Aragó, a Sarinyena a la brigada de cavalleria. Quan s’acabà la guerra, el febrer del 1939, el van fer presoner, i va passar per diferents camps de concentració (Miranda de Ebro, Irún, Villaverde, Aranjuez, Algodor i Sigüenza). Durant aquest període, divuit mesos, va viure en condicions infrahumanes, mancat de llibertat com a conseqüència dels seus ideals polítics. A més de patir en pròpia pell els horrors de la guerra i les conseqüències dels seus estralls, va haver de suportar la mort del seu germà petit, Carles, que va morir al front d’Aragó i la mort del seu pare, que va ser empresonat en finalitzar la guerra pels seus ideals polítics i afusellat a Montjuïc.

Durant la postguerra Canals i la seva dona, van treballar molt per a poder sortir de la difícil situació econòmica. Ell va fer de pagès, va criar bestiar i va fer també altres tasques de més responsabilitat (encarregat de l’era, portant un molí d’oli, venent carbó etc.). Va voler treballar sempre en feines pel seu compte ja que així es sentia més lliure. Durant aquest període no es va posar mai en política, tot i que sempre hi va estar interessat.

A partir dels anys 50, va prendre part als Tres Tombs de la festa de Sant Antoni presentant 25 carros i carrosses en el transcurs dels anys de temes originals, a vegades relacionats amb la pagesia, com en el cas del “Carro dels ametller florit”, d’altres de culturals com “Les flors de maig” i també temes de fantasies populars, com “La Ventafocs” o “La Heidi”, entre d’altres.

Formà part de l’Associació Cultural, una societat sense ànim de lucre que es creà per donar suport legal a l’Acadèmia, escola oberta l’any 1960 per impartir batxillerat a Caldes. També va formar part durant molts anys de la junta de la Cooperativa Agrícola i Ramadera de Caldes. Quan després de la dictadura es va formar el Patronat del setmanari Montbui amb la intenció de legalitzar-lo i independitzar-lo com a periòdic neutral, democràtic i català, ell en formà part durant tretze anys, cinc dels quals com a president del Patronat.

L’any 1975, Canals va col•laborar en la recuperació del local del Centre Democràtic i Progressista quan, amb l’arribada de la democràcia, la parròquia el cedí a l’Ajuntament i aquest va fer una crida als antics socis perquè decidissin el futur del local. Els socis que hi acudiren foren un centenar. L’Ajuntament els cedí el local amb la condició que es comprometessin a obrir-lo de nou i pogués fer un servei al poble. Ell formà part d’aquesta comissió des d’un principi, i en va ser president des del 1977 al 1983. El Centre és va reobrir i s’utilitzà com a punt de reunions d’entitats culturals, de partits polítics i també de punt de trobada de bona part del jovent de Caldes. Tornaren les activitats dels grups de teatre i el cor de nou es posà en marxa.

A mesura que es va anar fent gran, cada vegada va dedicar més temps a les seves aficions i als seus ideals. Assistí a classes de català per perfeccionar l’aprenentatge de la nostra llengua.
Prengué part a les caminades de la gent gran als entorns de Caldes. Va ser membre de la Coral del Centre des de que es reinicià fins al 1983. Sentia una gran passió per la llengua i això el va portar a recollir refranys i frases fetes, classificant-los per temes, i amb l’explicació del que significa cada frase feta.

Col•laborador habitual de la revista” la Tortuga”, del setmanari Montbui i del “Tot Caldes” i més endavant de “L’Esbarjo”, publicació de la residència Santa Susanna de Caldes de Montbui. Publicà dues “Antologies poètiques”, juntament amb d’altres calderins, el 1980 i el 1985. Des del 1987 al 2006 publicà tretze llibres i el 2008 es va editar el seu últim llibre “Els arbres poetitzats” que ell ja tenia preparat quan esdevingué la seva mort.

Col•laborà com a membre del consell assessor del llibre “L’Abans” de Laura Tricuera Mestre, un recull gràfic de Caldes de Montbui d’entre el 1870 i el 1963. El 2005 col•laborà en la publicació del llibre “Calderinitis crònica” juntament amb Joan Oller, Albert Masats, Francesc Flaqué i Xavier Serrat i el 2007, de nou, va prendre part en el llibre “Essències Calderines” amb Xavier Serrat i Joan Oller.