L’arxiu recupera aquest novembre el reglament del 1908 per a la Companyia de Bombers de la vila Caldes de Montbui

Al Ple Municipal del 7 de gener de 1908 es creu necessària la creació d’un cos de bombers per a Caldes coincidint amb la finalització de les obres del local destinat a la bomba d'extinció   d’incendis. Per això, s’encarrega a la Comissió de policia urbana la redacció d’un projecte de reglament. El document resultat és el Reglament que es presenta i s'aprova al Ple Municipal del 11 de febrer de 1908.

A les grans ciutats feia anys que existia un cos de bombers o mútues contra incendis. Per exemple, el primer reglament de bombers de Barcelona és de 1825. La reforma de 1866 de la llei sobre l’organització dels Ajuntaments de 1845 dona la potestat als ajuntaments per organitzar les companyies per l’extinció d’incendis.

Segons indica el reglament, la Companyia de Bombers de Caldes havia d’estar formada per individus d’entre 18 i 50 anys preferentment de professió fuster, manyà o paleta i, entre els requisits, havien de saber llegir i escriure.

El mateix document estableix que el cos estaria format per un Inspector honorari facultatiu del Cos de Bombers, primer i segon cap, un metge, tres capatassos, un corneta, un maquinista i 15 individus. Així, l’inspector seria l’arquitecte municipal, que seria un càrrec honorífic, i el metge també seria el metge municipal.

La gestió diària de la companyia recauria sobre els dos caps i la Comissió Administrativa estaria composta per la comissió de Policia urbana i aquests dos caps.

El pagament d’aquest cos de bombers es graduava segons la duració de l’incendi. D’aquesta manera, un jornal sencer seria de 6 a 8 hores i es pagava amb 4 pessetes. Els retens s'establien per l’Ajuntament o a petició d’algun particular per algun acte (ball, teatre o acte religiós). El pagament dels retens estava fixat entre 3 i 5 pessetes per individu.