La crisi sanitària viscuda pels cooperants calderins

Des de la regidoria de Cooperació de l'Ajuntament, s'ha demanat als cooperants calderins que expliquin com s'està vivint la crisi sanitària del Covid-19 als països on estan vivint i treballant

El sacerdot Josep Artigas des del Senegal, el periodista Joan Serra des de Mèxic i l’advocat especialista en Drets Humans Arnau Baulenas expliquen, cadascú des del país on està vivint i cooperant, com es presenta i com es viu la crisi sanitària generada pel coronavirus en aquest país. Aquestes són les seves impressions:

Arnau Baulenas des d’El Salvador. Reflexions del 31 de març

«En aquests moments a El Salvador, segons dades del Govern, només hi ha 32 casos confirmats de persones que tenen el COVID19. Una de les preocupacions més gran és la deficiència del servei de salut i què pot passar si es van multiplicant els casos com ha passat a Xina, Estats Units i Europa.

Per tal d’evitar la propagació del virus, el President a principis de març va prohibir la entrada d’estrangers al país, i els nacionals que entraven a El Salvador, els posa en quarantena de 30 dies en albergs o centres de contenció. Des de el 17 de març va tancar els aeroports i des del 21 de març va ordenar confinament a tota la població -salvo algunes excepcions molt específiques.

Si bé les mesures semblen que son correctes, preocupa i molt el to autoritari i populista del President. De fet, des de el 15 de març estem en estat d’excepció i això ha provocat un rol messiànic del President amb la finalitat de fer creure que és un heroi que salvarà el país. Tant de bo algú li faci entendre que ha de canviar d’actitud. Si no ho fa, la crisis econòmica que ha generat per les mesures que ha pres, es veurà agreujada per la crisis humanitària»

Arnau Baulenas (Caldes de Montbui, 1990), és advocat i coordinador jurídic de l’Institut de Drets Humans de la UCA (El Salvador), on va arribar-hi l’any 2013. Des d’aleshores ha treballat en diferents projectes en aquest país. Un dels projectes, pel que va percebre subvenció a la convocatoria 2019 per la cooperació al desenvolupament i solidaritat, ha estat la protecció a les víctimes de la violència afectades pel desplaçament forçat intern a El Salvador, des d'una perspectiva integral i estratègica de drets humans.

Joan Serra des de Mèxic. Reflexions del 7 d’abril

“A Mèxic, com va passar a Espanya fa unes setmanes, s'estan començant a prendre mesures cada vegada més dràstiques La gent que pot treballar des de casa i sobretot la gent gran s'estan quedant confinats a casa voluntàriament per recomanació del govern sense que sigui de moment quelcom obligatori. No hi ha patrulles al carrer però els pobles de platja, per exemple, han tancat els accessos a través d'iniciatives populars. La pròpia gent talla les carreteres. Les classes a tot el país i en tots els nivells educatius s'han suspès i la cultura (museus, concerts, festivals, centres culturals de tot tipus), els espais esportius (gimnasos, etc.) i els religiosos, que aquí tenen molts fidels, estan tancats fins el 30 d'abril. Aquí el curs s'acaba el mes de maig i ja s'està dient que no es podrà acabar el curs amb normalitat. La gent, en general, dóna per fet que fins el mes de juny no es normalitzarà la cosa. Com que estem iniciant ara la línia ascendent de contagis és possible que el confinament s'allargui fins el maig o juny i la situació s'allargarà posteriorment com a la resta de països. Els centres comercials (cinemes, grans superfícies, etc.), que aquí tenen molt èxit i agraden molt als locals, també han tancat. A Yucatán s'han suspès fires internacionals com ara la Fira de la Lectura de Yucatán que és una activitat molt popular.

Tot i així, molta gent segueix treballant normalment. El govern mexicà ha autoritzat una sèrie d'activitats (supermercats, farmàcia, enviaments, etc.) que poden seguir operant mantenint les mesures de seguretat i prevenció. Als carrers es veuen mascaretes i la gent està previnguda. A Mèxic correm amb més sort perquè moltes mesures del Covid ja es prenien a Mèxic quotidianament perquè el país va viure el SARS fa uns anys (la gent no estornuda mai a la mà, etc.). L'experiència prèvia del SARS crec que ajudarà que a Mèxic hi hagi menys contagis així com el clima. Diuen que amb la calor i l'exposició al sol el virus té menys força i a Yucatán estem arribant a temperatures màximes de més de 40 graus.

La vida no s'atura a Mèxic perquè és una altra estructura social i econòmica. No pot aturar-se. La gent segueix construint cases, les botigues de barri segueixen obertes... És més perillós a Mèxic aturar l'economia que no pas el virus perquè hi ha molta gent que viu al dia. No hi ha prestacions de cap tipus. Les persones treballen i cobren les hores, sense cap tipus d'assegurança. No hi ha atur. Hi ha molta venta ambulant, molta feina domèstica, etc. Més del 50% de l'economia mexicana és informal. Hi ha molta preocupació al país, més pels efectes econòmics que no pas pels efectes en la salut, tot i que la gent li té una mica de por al virus. La fe de molts catòlics els reconforta.

En una zona tan turística com Yucatán els efectes econòmics seran colpidors. El sector ja ha patit una forta sotragada fa pocs dies perquè, de cop i volta, s'han quedat sense turistes i perquè no ha pogut tenir els guanys de la Setmana Santa, quan sobretot molts turistes mexicans (més que no pas estrangers) vénen a Mérida.

En general la gent està relaxada però atenta. Jo personalment només surto una vegada cada setmana per comprar i moltes persones s'estan dedicant a les xarxes socials, a promocionar els seus serveis i negocis i a aprendre coses virtualment. Sembla que hi hagi una reconversió a les noves tecnologies, cosa que fa pensar que quan tot això passi les dinàmiques socials hauran canviat bastant”

Joan Serra (Barcelona, 1987) és periodista i des del 2011 resideix al Yucatan, a Mèxic, on presideix el Casal Català de la península mexicana i des del 2013 coordina el projecte Ja’ab de foment de la lectura i l’escriptura entre els joves amb llibres fets per ells mateixos, que abasta 12 ciutrats de 5 països de l’àrea Maia: El Salvador, Honduras, Guatemala, Belize i México. El 2014 va fundar a la ciutat mexicana de Mèrida l’associació SOM Editorial Colectiva especialitzatda en l’edició no lucrativa de llibres col·lectius. Anteriorment va treballar a l’area de Comunicació per al desenvolupament de l’Oficina de la UNESCO a Mèxic i com a consultor en el Programa Conjunt de les Nacions Unides per una cultura de la Pau a Chiapas.

Josep Artigas des de Senegal. Reflexions del 30 de març

“Com que no tenim electricitat tot el dia i el internet tampoc massa be (només de les 20h fins a la 1 de la nit), escric amb aquesta pàgina que desprès, al vespre, envio.

• De moment hi ha uns 170 cassos declarats i 18 casos de malalts curats. Això és el que es diu el ministeri de la salut pública; la realitat podria ser ... enganyosa.

La majoria de cassos es troben a Dakar i a Touba. Les dues ciutats amb més mobilitat del pais: Dakar capital on aterren els avions..., i Touba lloc de trobada de la gran confraria musulmana Morida (aquests van una mica al seu aire, per dir-ho així).

A les regions algun cas, a la nostra de Kolda encara cap.

• El govern central ha pres des de ja fa dues setmanes algunes decisions importants: tancament de les escoles i universitats, ... Prohibició d’aglomeració de gent ... Vols tancats i fronteres vigilades ...

Des de llavors les esglésies estan tancades i totes les activitats social i religioses publiques sospeses, ...

Des de fa una setmana prohibició de circular entre regions; “couvre-feu” entre les 20 h. i les 6 h del mati, tothom a casa ( a Dakar i a alguna altra ciutat s’han utilitzat les porres per fer-ho entendre a la gent, sobretot jove).

S’insisteix molt en no saludar amb les mans, rentar-se les mans amb sabó ...

• A Mampatim, racó de món de la regió de Kolda al sud del país, estem tranquils, si be es nota que la gent no surt tant. Els mercats entre pobles s’han tancat i la gent es mou menys.

Jo mateix només em dedico a fer feines al projecte de construcció del Centre social: treure soques mortes, netejar indrets, ... Els treballadors de Mampatim continuen pujant parets de la tanca del recinte. Els obrers més qualificats, que son de la regió de Ziguinchor, han tornat a casa seva. Esperàvem acabar la gran sala aquest mes d’abril, però... queda posar el mosaic, les finestres i pintar .... veurem, veurem ...

Les tardes estic tan cansat que només tinc esma per seure, llegir, ...

• Ja veieu, estem tranquils però a l’aguait! I no sense una certa temença.

Segurament l’enfermetat no ens afectarà massa (de moment), el que potser si afectarà la vida de la gent d’aquí és la manca de queviures. La gent necessita moure’s per trobar el plat a menjar cada dia. A les cases no hi ha grans reserves d’aliments i poca gent te diners estalviats, al banc, ...

També pensant a nivell nacional. Gairebé segur que d’aquí a poques setmanes les reserves al port de Dakar seran escasses. Ja el President ha anunciat l’organització d’una caixa de molts billons de francs que fa per preveure un dalt i baix en aquest tema, ....(?).

Josep Artigas Berenguer, (Castellterçol, 1946) és sacerdot de l'ordre dels escolapis i va guanyar el premi de cooperació internacional pel desenvolupament humà del Consell Comarcal del Vallès Oriental l’any 2008. La seva trajectòria de cooperació internacional pel desenvolupament humà, va començar al Senegal el 1977, on hi va anar per crear un centre de formació agrària, va continuar desenvolupant projectes d'educació i formació d'infants i joves, i des d’on ha anat assumint nous reptes de cooperació per al desenvolupament a diferents regions de Senegal com la Casamance, al sud del país, Sokone, al centre del país, a la capital Dakar, o a Kolda, al sud del Senegal, on es troba actualment.