Caldes commemora l'11 de Setembre

Divendres, 28 de juliol de 2017 a les 07:55

Ajuntament i ciutadania col·laboren en l'organització d'actes commemoratius de l'11 de Setembre de 2017. Consulteu el programa.

Al document adjunt trobareu la programació de la Diada d'enguany. 

Recordeu que encara us podeu afegir a l'acte de lliurament d'ofrenes que tindrà lloc l'11 de setembre, a les 11 h, a la plaça 11 de Setembre, en el marc de la commemoració institucional i ciutadana de la Diada. Si voleu afegir una ofrena floral, poseu-vos en contacte amb alcaldia@caldesdemontbui.cat.

 

11 DE SETEMBRE, DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

El Parlament de Catalunya va declarar l’11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya l’any 1980.

L’11 de Setembre commemora 14 mesos de resistència al setge que va patir la ciutat de Barcelona a la fi de la Guerra de Successió per la corona hispànica i a mans de les tropes de Felip V de Castella.

L’11 de setembre de 1714 la ciutat es va haver de rendir, iniciant-se aquí la submissió de Catalunya a la monarquia castellana i perdent els catalans les estructures d’Estat i les institucions que havia anat configurant des de l’Edat Mitjana.

Actes commemoratius tradicionals

Per commemorar la Diada Nacional, les entitats ciutadanes i els partits polítics fan ofrenes florals, la majoria als monuments de Rafael Casanova. Alguns també fan ofrenes al Fossar de les Moreres, on van ser enterrats molts defensors de la ciutat de Barcelona morts durant el setge. També és habitual cantar l’himne “Els segadors”, penjar senyeres als balcons i organitzar altres activitats relacionades amb la cultura i folklore català.

L’11 de Setembre a Caldes de Montbui

A Caldes de Montbui és tradició celebrar la Diada a la plaça de l’11 de Setembre. Allà deixen les ofrenes florals partits i entitats i s’aixeca el Pilar de la Senyera (una actuació castellera en la que es construeix un pilar de persones i l’anxaneta desplega la bandera catalana). Segons els anys, unes o altres entitats proposen diferents activitats commemoratives.

La Guerra de Successió

A començaments del segle XVIII, va morir sense successió el rei Carles II. Aquest fet va ser l'origen d'un conflicte internacional al voltant de la successió a la monarquia hispànica. El rei, en el testament, havia designat Felip d'Anjou com a successor, i aquest va jurar les constitucions catalanes. Però, entre la burgesia i la baixa noblesa de Catalunya predominaven les simpaties per un altre candidat, l'arxiduc Carles d'Àustria.

Els austriacistes catalans van signar un pacte d'ajut militar amb Anglaterra i, poc més tard, van proclamar l'arxiduc Carles, rei. Des d'aquest moment, la guerra internacional, a la península, es va convertir en guerra civil.

La superioritat militar dels felipistes, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, van conduir les potències europees (també a Anglaterra, l’aliada dels catalans) a signar el Tractat d'Utrecht (1713). Aquest tractat posava fi a la guerra de Successió espanyola i confirmava Felip d'Anjou com a rei d'Espanya.

A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final felipista a la ciutat.

La Guerra de successió va significar l'ocupació de Catalunya per les tropes francocastellanes i, alhora, la desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta Edat Mitjana.

Darrera actualització: 28.07.2017 | 09:01