A la segona meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era la primera estació balneària de Catalunya i la segona de la Península, tant pel nombre de balnearis com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un Hospital militar amb serveis de balneoteràpia. A partir de 1872, el nombre de balnearis es reduí a set.

Fou en aquesta segona meitat del segle XIX, que s'inicià l'expansió de l'activitat balneària tal i com ha arribat als nostres dies. En aquesta època es bastiren, dins d'un ampli repertori arquitectònic, una sèrie de confortables edificis, dins la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no solament a l'estricta cura d'aigües, sinó també, a oferir dies de lleure i descans als seus estadants.

Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que caldes segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya. Tots ells s'han anat actualitzant quant a mitjans tècnics però han tingut cura en mantenir els detalls d'ambientació modernista que els caracteritzen.