Ajuntament i Diables inauguren el passatge de la Godra

Dimecres, 15 d'octubre de 2014 a les 13:28

El carreró que utilitza el Ball de Diables per fer sortir la bèstia a la plaça de la Font del Lleó durant l'Escaldàrium i el Correfoc rep el nom de passatge de la Godra

Dissabte de Festa Major va culminar el procés pel qual s'ha batejat aquest petit carreró sense sortida amb el nom de la quimera del Ball de Diables. L'alcalde, Jordi Solé, i un dels caps de colla, Jaume Martínez, van fer la descoberta de la placa on es pot llegir “Passatge de la Godra, bèstia de foc del Ball de Diables de Caldes que representa una quimera, animal mitològic amb cap de lleó i cua en forma de serp”.

Tot seguit, els diables van fer cremar la bèstia, que va sortir a la plaça seguint als timbalers, des del carreró, amb la mateixa força de sempre.

Això passava una estona abans de l'inici del Correfoc de Festa Major, el primer Correfoc en el qual la Godra ha sortit del que ja és, formalment, el seu carrer.

Donar el nom de la bèstia a aquest carrer de davant de les Termes Romanes va ser una proposta de l'Associació Cultural Ball de Diables, elevada al Ple per la Comissió de Nomenclàtor i aprovada per unanimitat el passat juliol.

La Godra, la bèstia local, és la figura d'una quimera que acompanya des de l'any 2000 al Ball de Diables de Caldes durant la Festa major i l'Escaldàrium, llençant foc per tot el seu cos. És carregada per una persona, mesura uns 240 cm i pesa 55 Kg.

 

La Quimera és una bèstia de la mitologia grega que apareix entremig de déus, titans i herois al llibre Teogonia del poeta grec Hesiot. La pobra Quimera era una bèstia horrible i malvada, però és que li venia de família: La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren Cerber, el gos de tres caps guardià dels inferns, Ortro, l'Esfinx i el lleó de Nemea. La Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treia foc per la boca. La quimera vivia a la regió de Lícia. El rei d'aquest indret ordenà a l'heroi Bel·lerofontes que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Ningú no s'atrevia amb la Quimera, però un oracle aconsellà a Bel·lerofontes que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l'ajudaria en la seva comesa. Bel·lerofontes trobà Pegàs a Corint bevent de la font de Pirene i amb suavitat li posà al cap una brida d'or que la deessa Atenea li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofontes el cavalqués i s'elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera. Per a matar-la havia construït una arma especial. A la punta d'una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre Bel·lerofontes, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.

A Caldes s'explica que és l'esperit malèvol de la Font del Lleó, que desperta dos cops l'any: pel ball que precedeix els versots de Festa Major (el segon dissabte d'octubre) i durant l'Escaldàrium, la festa del foc i l'aigua, que narra el naixement de l'aigua termal (el segon dissabte de juliol). És per aquesta vinculació amb l'aigua que se li han afegit escames a bona part del cos, conjugant, en una sola fera tots els elements: el foc (que llença per tot el cos i que vol representar l'escalfor de l'aigua termal, 76ºC ), l'aigua (fent referència a la de la font que li dóna vida), la terra i l'aire.

Del Bestiari.cat

Darrera actualització: 15.10.2014 | 13:33